Dia 13: MURPHY de gala

Bon dia dia bon dia sol! Avui no hem pujat bandera i es veu que no hem tingut sort.

Aperitiu: ens vam despertar amb mal d'ossos després de la nit del lloro. Només sortir del port ja tornàvem a estar en un món completament diferent al que havíem viscut aquests dies a Oussouye. Sóm uns bitllets amb potes i la nostra màxima preocupació és regatejar preus de taxis amunt i avall (més avall que amunt). Un cop vam arribar al via via vam fer un esmorzar de forquilla i ganivet comparat amb els esmorzars anteriors.

Entrant: tic tac tic tac les agulles... El nostre guia que ens havia de portar de visita al llac Rosa, fa tard. Finalment va aparèixer vestit de ciclista de pega i ens va portar amb un Jaganjay cap al llac Rosa. Oooh quina pena! El llac no n'era pas de rosa! El nostre estimat ciclista de pega va oblidar un detallet insignificant: es veu que el llac "ROSA" només és ROSA de novembre a maig. Quina decepció...

Primer plat: com que estàvem molt agobiats per la calor vam decidir que seria millor tenir la panxa plena. Va costar força d'omplir la panxa però. Ens vam assentar al terra en una catifa dins una cabana fosca com una cova i tots ben juntets per fer caliu. Però el caliu de veritat va arribar amb el plat. Els matxots, la Núria i la cinta es van demanar un plat d'arròs amb carn que havia de tenir molt bona pinta però que picava com si et mejessis 10 guindilles a la vegada i molt lentament. Doncs au! A suar! Les altres es van demanar un arrosset ben blanc que tot i ser totalment insípid és podia menjar.

Segon plat: després de tot això el nostre amic ciclista de pega ens va portar a fer una visiteta a les salines del llac. Ens va ensenyar muntanyes de sal on, segons ell, s'hi podia esquiar i tot!

El més graciós eren les explicacions més que rigoroses del nostre amic. Ara ja coneixem com agafen la sal i perquè el llac és rosa. O potser no ho coneixem tant...
Quan vam tornar de les salines ens vam trobar el conductor arreglant els fars de l'autobús i ja no sabíem si podríem tornar. Potser valia més la pena no tornar però perquè l'home no ens volia portar a visitar el port de pescadors i conduïa tant ràpid que els nostres cossos rebotaben els uns contra els altres. Finalment vam poder sobreviure al viatjet i vam arribar a l'hotel amb temps suficient per poder preparar un bon sopar de gala.

Postres: Elegants i eixerits amb els autèntics vestits i camises senegaleses, vam anar al restaurant a celebrar el mític sopar de gala, i casualment l'aniversari de l'Alba. Yupii yaah!! Volíem tenir un sopar tranquil, però ens vam trobar amb un grup de música que ens va tindre ben acompanyats durant el saboreig de hamburgueses i pizzes. Caram com i anaven amb els tam tams.
Després d'un sopar ven mogudet, vam pujar al pis de dalt a ballar i a dansar, però tot va resultar ser un bar de noies fresques.


Informe cacatova: 7/1 7
Informe restret: 0/1 7
Informe perfect: 1/1 7

Dia 12: Canvi de plans

Després d'una nit de despedides ens vam posar a preparar el ja tradicional pa amb chocopain. El que no esperàvem era que després de l'intercanvi de regals que havíem tingut amb el Gabriel la nit anterior, aquest ens sorprendria encara més preparant-nos unes creps amb xocolata delicioses. Aquest home és un sol. Et trobarem molt a faltar Gabri! 

Tot seguit ens vam disposar a anar a buscar el bus que ens havia de portar cap a Zinguinchor, però ups!! tot no podia anar tant bé. No en teníem prou amb els de la TMB, que ens vam trobar amb una vaga de taxistes que es decidiria a complicar-nos el matí. Resulta que al final no hi ha mal que per bé no vingui, i entre el pare Théodore i un esquirol vam fer un camí ja conegut a Carabane, primer a Elinkine amb Jaganjay i després amb piragua fins a la illa paradisíaca. Allí teníem marge fins a les 15:00 per agafar el ferri a la seva primera i única parada direcció Dakar. De nou hem vist dofins i de molt aprop!

Després de dinar per segon cop al mateix restaurant (semblava un dejavu) vam pujar tots cap al vaixell que ens portaria cap a Dakar. Ens vam marejar força la veritat. Ja ens ho havien dit que a la tornada el vaixell belluga com un balancí. Sort que a la sala de butaques hi havia unes TV's de metre i mig que projectaven olimpíades 24 hores: ara handball, ara bicis, ara lluites estranyes que no sabem que és.... A més a més, vam tenir la sort de trobar-nos unes noies del país basc que ens van oferir quatre llitets en camarot. Els més apuradets van estar contents de poder dormir estirats. 

Després de unes quantes hores de viatge naval per fi vam arribar a Dakar preparats per un dia mooolt llarg.

Informe cacatova: 7/17

Informe restret: 0/17

Informe perfect: 0/17

Dia 11: Per últim cop?

Bonjooooouuuuur!!!! 

És l'últim dia que estem a Oussouye i tenim moltes ganes d'acabar aquesta estada fent un servei a l'escola Pia! 

Per això ens hem tornat "manetes", i ens em passat tot el matí enganxant amb cola i una bastonet tots els llibres de la biblioteca! Al final ens hem quedat enganxats nosaltres i tot!!! 

Després d'un bon servei ja tenim ganeta, i per desperdir-nos hem cuinat un bon dinar senegalès i català alhora: una mica d'arrosset no fos cas que el trobessin a faltar, i una bona truita de patates!! Com hem disfrutat! 

Quan arribem no sabrem fer servir la vitro ja que portem tots els dies cuinant amb foc a terra i sense xemeneia! No hem portat colònia però desprès de cuinar quedem ben perfumats! 

Després d'una bona migdiada, a les 16h ben puntuals, hem anat a veure el local dels scouts (el seu cau). Si us l'esteu imaginant com el de Tàrrega aneu molt equivocats! 

Ja ens havien explicat que ells a l'hora de cau els ensenyaven a esciure i llegir, però a l'arribar allà ens ha sorprès veure una classe plena de pupitres i una pissarra! Ah, i forats a la teulada! 

Aquí podeu veure com és el cau de fora! 

Hem estat de sort i hem pogut veure una dansa tradicional d'Oussouye, cosa que només es fa al Setembre.

Tot seguit, hem anat a comprar, tot lo necessari per no passar gana al vaixell, mentre el Fabà es quedava ballant i es sentia un més del poblat. ( Haurem d'obligar-lo a tornar cap a casa... Se'l veu molt adaptat!! ) 

El sopar ha estat a càrreg d'ells i hem menjat un bon estofadet de pollastre i pesolets! 

Ben tips hem fet rotllana i hem aparcat els tambors una estona per posar-nos serios. La Laia i la Natalia preparades (traductores oficials, més ràpides i eficients que el Word Reference) i arranquem amb una interessant però llaaaaaarga explicació de l'organització dels 2 caus! 

Si dia sí dia també hem amenitzat la nit amb dansetes, l'última nit no podia ser menys! Han vingut tots els scouts (comisari inclòs) per despedir-nos! Un talleret de castells amb la Núria de enxaneta i ha dormir amb alegria però també nostalgia. 

L'aventura s'acaba i no volem marxar. 

Informe caca tova: 5/17

Informe restret: 0/17

Informe perfect: 3/17

Dia 10: Una part de nosaltres

Després de 3 dies que era festa al poble tocava tornar a la rutina dels primers dies. Pugem bandera, fem un bon dia, pain amb chocopain i de coop... un grup de 15 a 20 nens (de totes les edats) fent una persecució de porcs al pati de la nostra escola. Per nosaltres va ser una gimnàstica matinal, ens va despertar de cop. Eren porcs salvatges i qui l'atrapava, se'l quedava! Imagineu-vos la bogeria que es va crear, tots corrent radere d'ells com si no hi hagués demà, ara per terra, ara caus, ara crides, ara te'n passa un pel costat, ara ens ho mirem de lluny, ara fem nosa, ara el Llorenç corre radere d'un però sense èxit, ara el Roc el toca però li fa una finta. Al final, el nostre amfitrió Gabriel es va quedar el premi gros, tot i això el va agafar el Tamsir (un noi senegalès que es sap tots els noms, que parla molt bé el castellà i que està enamorat de l'Alba Baldrich).

Després d'aquest moment d'activació tornem a treballar a l'hort, aquesta vegada fent planter de fruits de la passió. Primer de tot, vam tallar les arrels de la planta, després vam omplir bossetes de terra i hi vam posar les plantetes a dins. En vam fer un centenar!!

Després dels planters, avemus internet, i vam estar concentrats i reunits per escriure els blog que teniem acumulats, que tant esperaveu i que tant us agraden (guinyo guinyo). Mentrestant, era hipnotitzant mirar com treballaven a la cuina el peix i la carn com autèntintics peixaters i carnicers obrint i netejant... S'ensumava que a la tarda tindríem una feina semblant.

Just després de dinar la pluja va atacar a nivell professional. Portavem dies rient del xifxif pixaner, ara sí, ara no, ara no ho sé; però s'hi va posar en serio i va ser: ara sí, ara també, ara més, ara no paro i ara a dilubiar tot el dia. Sota el porxo de 25m2 i rodejats per pluja ens hi vam passar 3 llargues hores lluïnt les nostres dances i jocs als escouts d'Oussouye que van quedar maravellats amb la nostra canya i recursos. Tots vam arribar a perdre la vergonya i ballar al seu estil africà davant la rotllana de 30.

Durant la segona hora del dilubi, balls i jocs. Una expedició (Edu, Bernat, Oriol i Lluís) van sortir a buscar sopar. Seria pollastre, pollastre que enlloc d'envasat, aquí es compra viu... Imagineu el que va tocar fer? Doncs com les nostres avies, ens vàrem arremangar i sacrificar, escaldar, desplumar, netejar i finalment cuinar els pollastres. Un procés que va generar emocions com exitació, curiositat, cors afligits, fàstig o fins i tot com un mango, spleeeeing!  Al final tantes sensacions van culminar en un sopar que tots vam fer baixar coll avall sense tants sentiments i molta passió i gana!

Un cop sopats, sabeu el que ve, no? Més danses. Si fos per ells, no s'acabarien mai, quina energia tu! Vam fer la figa, hauríeu d'haver vist com reien totes.
Mentre pensàvem que allò no s'acabaria mai, de cop la seva veu es va calmar i el seu ritme va alentir-se. Una melodia tranquilitzant deixava entreveure que aquella era la cançó de bona nit.
Abans de baixar bandera van voler ensenyar-nos la seva pregària. Mentre cantaven, alguns d'ells tancaven els ulls, i al finalitzar-la es van agenollar, fet que ens va impressionar. Allò era important per ells. Nosaltres, amb el seu merescut respecte, vam mantenir el silenci i tot seguit vam baixar bandera mentre alguns d'ells ens acompanyaven tararejant la nostra cançó. (Sumis).

Impacients pel que venia ara, els vam dir adéu, ara només quedàvem nosaltres.
Vam fer un bona nit molt especial i vam deixar una part de nosaltres a Oussouye, a Senegal.

Informe caques toves: 2/17
Informe restret: 0/17
Informe perfect: 1/17

Dia 9: Avui va de festes!

Iuhuuuuuu!!!! Després de la festeta d'ahir toca patir una miqueta anant a l'esperada missa de santa maria. Aquest dia tothom treu els seus millor vestits per assistir-hi. Vam observar que tots els homes i dones d'una mateixa familia anaven iguals. Quan el mossen parlava ningú podia entrar a l'església, nomès en els moments que t'havies d'aixecar i acotxar. Respecten molt la paraula de DEU (us ho demanen senyor). La missa era molt semblant a la de Catalunya tot i que estava amenitzada amb un coro espectacular i uns tams tams que no poden faltar.

Volem resaltar la bondat i lo acollidos que són. Mai ens hauríem imaginat que ens aconvidessin a un bateig. El que a nosaltres ens sembla una festa familiar i intíma aquí en fan una gran festa popular. Ens van convidar a entrar a  casa seva, i amb quatre bafles més alts que l'Edu es van montar una bona menendola (rave a la Senegalesa). En aquesta casa ens van donar un aperitiu amb beure tradicional d'aquí i sens dubte la fabulosa cocacola. Després d'això vam anar a dinar a casa la Hilari ( scout senegalesa), el Jordi n'esta una mica enamorat... (Lilo lilo lilo lilo). Allí mentrestant esperavem el dinar, que va ser un super cus-cus amb Poulet (pollastre) repartit i menjat amb les mans, un grup de voltors entre 16 i 19 anys van rondar les nostres noies truc que esvolotades i vermelles tenien més por que simpatia! es que realment el seu espai vital es mes curt.. Et donen la mà, et miren als ulls i parlen de molt aprop i et diuen je t'aime!! La Carla feia morros i el final qui es va espantar van ser ells! Jajaja... Tot queda en rialles i un dinar per grupets entre tots i al voltant de les plates comunes. Un cop fet el sobretaula, una mica de pluja i SPLEEEEING! (Un mango).

Vam decidir anar a descansar a casa però al sortir, la familia del costat que celebraven el bateig ens van acollir de nou i varem tornar a dinar! Aquí durant festes els apats no tenen fi...! Hi havia una festa montada que feia joia! Dels més joves als més grans tots ballaven organitzats i fent espectacle, ara les dones grans al mig, ara els joves, ara endavant o darrera, ara l'Alba amb un senegalès! Un espectacle en tota regla, amb coreografia i esencies tribals.

El millor ballarí de catalunya aquí seria un mediocre comparat amb l'estil, energia, ritme i el sentiment que i posen al ballar.  Les dones més grans de 50 anys ballen tan bé que trencarien les caderes als matxots catalans de 20.

Cansats i suadets que donava gust vam tornar cap a l'escola pia, on vam fer la primera migdiada de campameents!!! Havia de ser curta... 3 horetes esta bé no? És el que toca: doble dinar, doble migdiada, doble malta, doble o res!)

Ens vam despertar de nit, i no teniem sopar, així que vam decidir anar a menjar alguna cosa al poble!
Per variar, les gaseles vam triunfar (fins hi tot els homes ho acceptaven) mentre naltres sopavam pollastre amb spagetti i patates fregides, a ells els tocava porc amb ceba, molta, massa ceba..
Ben tips, vam anar al pub titanic (no el de finisterre, sino el de kahinda).

Era entrar dins, i una onada de calor africana ens inundava, no podies tocar el del cantó sense quedar-t'hi enganxat! I tot i que nosaltres intentem evitar el reguetton (tot el que sigui contacte corporal amb aquesta calor es un sufriment) els senegalesos ens contagiaven i acavabem tots amb el cul en fora i cap amun ballan.

Després de fer unes ballarugues vam tornar cap a casa i ens vam adormir entre llamps i trons i gotes i gripaus babaus, bona nit.


Informe cacatova: 0/17
Informe perfects: 1/17
Informe restret: 0/17

Dia 8: Cap Skirring

Kasoumaaaayyye!!
Primer dia que ens hem alçat tots a la mateixa hora. De bon matí hem preparat el dinar per poder anar a passar el dia a Cap Skirring. Després de preparar 18 entrepans, hem tingut un sastre exprés per nosaltres i mides amunt, mides avall, teles per aquí, teles per allà, no us podeu imaginar l'estrès que hem patit. Entre milers d'estampats, colors, models, textures.... No sabíem quina quedar-nos. Però no patiu que ja veureu lo guapos que tornarem!!!!

L'agobio no s'acaba al mercat perquè la feina ha sigut nostra de embotir-nos 9 persones dins un cotxe de 6 places. Tenim a tota la "gendarmerie" sobornada. Els diners van cars aquí al Senegal.
I tots amb un "vano" a la mà, ja eram al poble de Cap Skirring. Hem fet un tomet pel mercat, i hem regatejat per tots costats. Tornarem a Tàrrega que cap preu ens semblarà bé. Una birra 1.90??? Noo nooo c'est pas possible!! A 1.50!!!
Hem anat a dinar a casa el Gabriel, aquest home té recursos per tots costats! Sort d'ell que ens treu les castanyes del foc!!!
Hem descobert un nou plat!! Xiclet amb remenat d'ou. Ahhh i una mica de caserio, o això ens deien els nostres cuiners eh Bernat i Lluís!?
Ben tipets hem anat amb cotxes cap a la platja, no és per excusar-nos, però és que estava molt lluny. Tot i tenir les expectatives molt altes després de Carabane, no ens ha decepcionat. Després d'un bon banyet envoltats de nens i nenes juganers i curiosos hem anat a fer un beure, amb gel.

 Sí, no patiu, era d'aigua mineral.
No sabeu el regateig que el Lluís, el Roc i la Laia, han hagut de fer per tornar amb cotxes cap a Cap Skirring. Un cop allà, ens hem trobat una oferta de furgoneta i per no perdre el costum, més plens no podíem anar. Fins i tot, portàvem el Gabriel i la Mònica penjant pel darrera. Tranquils, aquí els cotxes no agafen velocitat i tot és molt segur.

Avui es cou festa que demà és dia Sant!!!! Ja us informarem.

Informe cacatova: 0/17
Informe perfecta: 4/17
Informe restret: 0/17

Dia 7: Illa Carabane

A primera hora, com cada dia, els matiners s'han trobat a fora amb cara d'adormits i sense dir-se masses paraules s'han posat d'acord per anar a comprar esmorzar i menjar pel cap de setmana. La resta, mentre uns encara lluitaven contra la son i intentaven obrir els ulls, els altres encara somiaven. El Jordi, durant la nit, ha gaudit de somnis eròtics amb la mosquitera. Quan l'hem despertat l'hem trobat ben embolicat (semblava una mòmia amb la boca oberta).

Avui és dissabte, és cap de setmana i hem aprofitat per fer turisme, aquesta vegada sense la companyia dels scouts. Ens hem activat i en Gabrielle ens ha acompanyat a la parada de taxis. Menys mal d'ell, el nostre amfitrió, que és bon negociant i ens ha aconseguit bons preus per anar a Elinkine, això sí, ben apretadets i suadets. En un dels taxis ens vam quedar sorpresos amb el videoclip d'aquesta cançó (Gundeeze mc modfox new ugandan comedy din).

Una vegada a Elinkin, un poblet més turístic, hem començat a embarcar a una autèntica canoa senegalesa, feta de fusta i molt guarnida amb colors vius. Era tan autèntica que teníem un cubell per treure tota l'aigua que anava entrant.
Durant el trajecte l'Oriol estava molt juganer, amb ganes de mullar i de balencejar-nos, a un costat i l'altre, a l'altre i a un costat. Amb aquest moment, el conductor de la barca també s'ha animat i ha compartit l'exitació conjunta, tot i que a la Carla no li feia cap mena de gràcia, es notava clarament amb la seva cara.

Xops i molls, vam arribar a l'illa Carabane, un poble molt rústic i autèntic, més petit que Oussouye. Just al canviar de poble hi ha uns constrastes impressionants. És el típic poble de postal, cabanes fetes de terra i palla, animals per tot arreu, la gent cuinant a peu de carrer, jardins infinits que ens confonien fins al punt que hi entràvem sense adonar-nos-en, futbolins de deu places i muntanyes de nens que ens venen a rebre i ens saluden molt amablement. Això a Tàrrega no passa! I per acabar-ho de rematar, creuem una cruïlla i se'ns apareix una immensa platja paradisíaca de sorra blanca i amb palmeres per tot arreu. Semblava que estiguéssim al Carib.

Ens trobem en un xiringuito a peu de platja, quina platja... Per desgràcia, es trenca el moment quan entrem a l'aigua, semblava pixum calent. Amb la taula parada ens ha visitat una tempesta tropical, una altra vegada plovent, ara sí, ara sí, ara també, ara ens trobem una família de Mollerussa, ara no ho sé, ara un mango "spleeeeeeing" contra la teulada.

Amb la panxa ben plena d'ous ferrats, patates fregides, gambes i per variar una mica d'arròs, vam tornar cap a Elinkine. Només posar un peu a terra, vam veure que ens esperava la Martina & Cia perqué els compréssim una mica de tot, polseres, més polseres i figuretes random. Bueno, bonito, barato!

Com cada vespre, amb la llum de la lluna, dutxa africana, trobada nudista, cubell amunt i pastilleta de sabó. De mitja surt per home a uns 6,2 cubells de 350 ml. Està prou bé!

Després de sopar, vam fer el tradicional furor!!! Batalla entre xoxetes i tites, vam cantar com si no hi hagués demà i per primer cop a la història, mal ens pesi, van guanyar les tites!

Revisió, baixem bandera, fem el bona nit i cap a dins la mosquitera!


Informe caquestoves: 0/17
Informe restret: 2/17
Informe perfects: 0/17

Dia 6: El Bosc Sagrat

Bonjour trucs! Kassoumay? Ens hem despertat i el Gabriel ja estava bullint l'olla d'aigua per esmorzar. Com quasi cada dia, pa amb chocopain!!

Les lleganyes als ulls ens impedien anar ràpid i poc a poc ens adaptem a la vida d'aquí, sin prisa però con pausa (papes i mames, sobretot no ens poseu presses quan tornem, keep calm my fried, THIS IS ÀFRICA!!!!) Mentrestant, la Constanz (scout senegalesa) ja estava cuinant a les 10 del matí. No us penseu mametes que ens hem despertat tard, a les 8 tornava a cantar el gall!

No ens oblidem de tot el que hem après a la vida cauil. Ara que ja estem apossentats ens hem dividit en famílies i hem realitzat els serveis que calien (el grup que ha perdut al triar el servei, ha triumfat!)

Hem continuat cultivant l'hortet que hem creat, i també hem fet una caseta pels porquets! Els matxots han traslladat els garrins. Diem matxots però el Roc feia una carona a cangueli que no se l'ha pogut dissimular. Això sí, durant tot el matí pluja tropical! Ara sí, ara no, ara no, ara sí, sí, ara no, ara un peux, ara no ho sé! En aquest mateix rítme és tal com hem treballat!

En un moment de pluja constant, jocs per parar un tren amb els nens/es del poble que ens anaven apareixent a l'escola. Potes, Ll/D, RiNGs i PiCs prepareu-vos que l'any que ve jugarem i cantarem en francès i Jolà!! No ens esperàvem que fossin tant competitius. Perdíem tota l'estona i ens eliminaven. En saben molt!

Després de menjar un bon plat compartit d'arròs amb peix, hem fet l'esperada visita al rei que escolta molt i parla poc. Això sí, porta un barret vermell de tres pisos.  

Passejadeta pel camp amb postureig Atanàs fins que hem arribat el llac. Un cocodrilo, ai no, ai sí, ai no ho se si ni ha! Al final hem anat a fer una gazela o una cocacola a gust de cadascú a l'ataneu d'Oussouye. Hauríeu d'haver vist la cara de felicitat de la Laura, la Mònica, la Laia i la Carla. Com si no hi haguessin anat mai. 

Corre corre !!! BEEEEHH! (diu una dels centenars de cabres lligades a un pal) ens hem d'afanyar perque quasi quasi ja és fosc i anem a encendre el foc per fer uns bons espaguetis! 

Al final... Hem sopat 5 kg de espaguetis dels quals n'hem menjat 3, mare de deu quina fatarrada. Muy bueno muy bueno deien, això passa per fer-nos aquell dinar, els hem tornat la jugada. We win this time. 

Després hem jugat tots junts al joc de les cadires amb música a càrrec del Bernat, que a falta de guitarra... tamtam! . Quina festa i quantes trampes eren capaços de fer per guanyar als CATALANS....

Esperàvem veure estrelles i estava una mica núvol mentre parlavem ( PATAPUUUUM!!! ) de quines coses ens estaven sorprenent més del dia a dia i la seva manera de ser. De fet, una discussió sorprenent perquè cada un es fixava en coses diferents. (El patapum era un dels molts mangos que cauen de més de 5 metres i ens sorprenen com bombes des del aire).

Informe cacatova: 0/17

Informe perfect: 3/17

Informe restrets: 3/17

Dia 5: Integrant-nos

Al desè kikiriki tots teníem un peu fora de la mosquitera!! Entre galls, porcs, cabretes i el soroll de la pluja, començava un gran dia!

Després d'un bon esmorzar, pujar bandera, fer el bon dia juntament amb els scouts, hem començat el nostre servei a Oussouye! Fulard al coll, xiruques posades i som-hi cap al camp de l'Escola Pia. Ens ho imaginàvem diferent, però ha estat molt bé per començar: venga a arrencar tota la herba per després poder fer concursos de qui cavava millor. Ens han dit que els homes havien de cavar i les dones sembrar les llavors, però no ha sigut així. Els hem demostrat que si no tens pràctica ni les dones ni els homes ho fan estupendo.

Com podeu veure a la foto, ho fèiem amb molt d'estil. Millor prendre-s'ho amb il.lusió i alegria perquè hem tardat i suat lo nostre (el que fem en dues hores, ells ho podrien fer amb mitja horeta). No tot ha sigut això, totxos amunt totxos avall, escombrada cap aquí escombrada cap allà, i Pim pam pum tot arreglat!! Mentrestant també hem fet la primera rentada de roba!!! No som tant marranos com us penseu!!!!

Ja se'ns ha fet l'hora de dinar. Qui havia dit "al Senegal us aprimareu!!!??? Perquè mengem com uns reis!! Ens han preparat un dinar deliciós!! Una mica de vedella, una mica d'arròs (qui diu una mica... diu un gran munt!), hi posem ceba (sísí, fins hi tot la Mònica menja ceba!!), un troç de col-i-flor, un parell de llimes, uns quants pastanagots i un salsa verda de fulles que amb molt gust han tallat la Natàlia, la Laura, la Carla, l'Alba i la Núria tot observant els forats dels cuquets que les envaïen (el que no et mata et fa més fort!!).

A la tarda, la Cinta no es treia la riatlla de la cara. Ha complert el seu somni: aprendre a penjar-se un bebè a l'esquena amb una manta. Això no és tot,  a més ens han vingut a visitar els nens/es d'Oussouye per jugar una estona i coneixer-nos! No ens hem entès del tot, ells somrien (nosaltres encara més) i ens ho hem passat très bien (que bé que parlem el francès!!). El Lluís els hi parla en català pensant-se que l'entenen (ens han confessat que no...).

Això és un no parar, 3 xiulets han indicat l'inici del partit de l'any: Oussouye vs Tàrrega. Ha sigut molt emocionant, molts mistos (penseu que el Jordi va encendre el camp!), controls inexistents, pals a punta pala (molts pals, només el Roc ja n'ha fet tres). Era un camp de patates ple de sacs de patates. Les trucaires molestaven més dins el camp que l'Edu (amb bàsquet ens fot la pell). Per això van anar amb les noies scouts a fer-se el cap ple de trenes (qui diu fer, diu desfer i fer un altre cop). Qui diu trenes, diu rastes eh Lauraa! l'Alba Baldrich va estar de sort, tenia 4 persones fent-li trenes!! Estirada cap aquí, embull cap allà, potser arribem calves però per presumir s'ha de patir. Truquetes, hem trobat les vostres dobles senegaleses, això és que us trobem molt a faltar!!

Ens tocava fer el sopar i després de com ens cuiden no volíem quedar malament. Vam tenir la brillant idea de fer un sopar tradicional català, no pas una paella, sinó que una bona truita de patates, pa amb tomata i una mica de fuet (que va portar el Llorenç per un moment de nostàlgia)... Al principi les cares no generaven confiança però ens han demanat que ho tornem a fer (sense fuet per això que es va acabar). Visca el pa amb tomata!!!

Per arrodonir el dia, si no estàvem prou cansats, tocava nuit de animacion. La intenció era intercanviar danses, però estaven tant animats que només en vam poder fer dos, no sabíem com parar-los!! Nosaltres estàvem emocionats i cada vegada anava a més, tenen el ritme a la sang!!! El David es va transformar i amb els seus moviments les va enamorar (no l'havíem vist mai així, va ser un moment de trance inoblidable). Els tambors marcaven el compàs i fins hi tot el "limbo" el feien cantant i ballant. Va ser un no parar de picar i picar de mans i ben vermelles ens les vam deixar. 

Durant el dia d'avui, no ha fet tanta calor, la pluja pixanera ens ha refrescat, quin gustirrin! Ha estat esplèndid, hem après la seva rutina i estem aprenent molt de la seva manera de viure, ja ens hi quedaríem ja!

Ampliem l'informe:

Informe caca tova: 0/17

Informe perfect: 8/17

Informe restret: 3/17

Dia 4: BENVINGUDA

Hola macos i maques!

Hem passat 16 hores a un vaixell dormint com podíem tirats per la terrassa.  Feia més vent que quan anem de campaments i fins i tot els més valents han hagut de treure la roba llarga. Contrastant, em tingut un despertar molt calorós, i l'espera per veure els dofins s'ha fet moooolt llarga! Quan per fi els hem vist quedaven poques hores per arribar al nostre destí (tic tac tic tac). Un cop a Zinguinchor, la bogeria de recollir les motxilles ha sigut impressionant! Semblava una "abalancha" multiplicada per mil. Si, us ho esteu imaginant bé; tot un magatzem enorme amb totes les motxilles, maletes, paquets i tot el que us pugeu imaginar per allí tirat. CORRE, A MUERTE!!
Quan semblava que tot s'havia acabat, han arribat tot un ramat de taxistes en busca de presa fresca! Pero per sort, al fons, hem trobat el nostre "jaganjar" amb els scouts (Sergi i Constance) esperant-nos tot uniformats.

Afamats i suats em arribat a oussouye!!!!!!! Allí ja ens esperava el pare Théodore i uns quants scouts locals amb moltes ganes de coneixe'ns i d'intercanviar coneixements de l'escoltisme. Descarregant motxilles del capó del bus, una d'elles va decidir caure damunt del cap del Lluís. Tot va quedar  amb un parell de mirades assessines als del voltant.
Ens han preparat un dinar fantàstic on tots compartíem la mateixa plata i ens han portat a fer un vol pel poble per començar-nos a situar, hem pogut veure la gran hospitalitat que hi ha al poble, tothom parava a xocar la mà i parlar. Cal reconèixer que tenen un positivisme i predisposició envejable.
Estem molt feliços amb ells! Hem parlat com hem pogut i ens hem intentat organitzar tot i que la barrera de l'idioma ha dificultat la cosa. Creiem que ens n'hem sortit prou bé.

Després de tot plegat ens hem tornat a trobar amb ells i hem anat de festa senegalesa eal mig del poble. I quin fart de ballar ens hem fet! El Llorencet casi plors d'emoció ballant amb tots aquells nens.Una alegria molt autentica i un ritme poderós ens ha fet disfrutar d'una gran nit! Ballaven brutal! Fins i tot el Jordi casi és fa un Makintosh!!!Tot plegat difícil d'explicar només amb paraules! This is Africa!!!

La primera cançó senegalesa amb tam tams:
Galgagui rabí galgagui rabí euleugue soubatel si na dem senegal

Informe cacatova: 0/17

DIA 3: La travessi

Saafi!! Ja tornem a estar aquii!!

Motxilles preparades ben d'hora. Avui marxem cap a Ziguinchor, capital de Casamance i hem aprofitat per veure una mica més de Dakar abans d'embarcar. Ahir vam descobrir el que era que ens perseguissin per les paradetes i avui ens hem endinsat en un mercat senegalès de veritat.

És impressionant, poden portar tota una botiga d'ulleres o samarretes en una sola mà, i encara tenen l'altra per vendre-te-la. La veritat és que era una mica agobiant!!
La carn i el peix exposats no decepciona cap espectativa. Per dinar ja hem provat el primer cus cus de peix i arros amb vedella que... Ben cuit i calentet ha baixat (de moment) comodament el tracte gastrointestinal avall.  Hi havia una salsa que semblava inofensiva i l'hem tastat amb ansies. La reacció posterior ha sigut corre a beure aigua. Com picavaaa!!!
Les cambreres han fet canviar a la gent que estava menjant tranquil.lament a la seva taula, per poder-nos assentar tots junts. Ha semblat el més lògic i sense problemes per a ningú... De fet una dona d'una altra taula, que parlava castellà s'ha aixecat per traduir els contingut de la carta.


Tomet pel mercat amb paradetes a tot arreu. Els cotxes i motos eren companys de passejada i si fisicament podien, sobint et creuava algun.

Españoles amigoos, son los africanes de europa. I nosaltres: catalanes! I ells: Barcelona bonita Xavi Busquets Puyol Mesiii grandes!!
La seva calidesa sobrepassa el concepte mediterrani. Aqui fins i tot sense voler vendre res, tothom te un minut per començar una encaixada de mans, moltes rialless i sense pressa dedicar un intercanvi de paraules per saber que fem i on anem. Es valora molt positivament que siguem escoltes (scuts diuen ells) i ens saluden amb els dits.

Ara estem ja esperant per poder embarcar on els nostres millors aliats son uns ventiladors de metre i mig!
Ja em pujat al vaixell i estem assentats tots molt separats els uns dels altres i llavors hem decidit pujar a la terrassa de dalt on hem fet una mica de cau, ballant i rient mentres passen els minuts abans d'agafar cami cap Ziguinchor!

Katoora be kajom!!!d (Jola)

Informe cacatova: 0/17

Dia 2: Kessin Kessin

Hola guapos! La primera nit a Àfrica ha estat molt calorosa, tanta que a les vuit la Núria ja estava desperta, cosa que mai havia passat a la vida! Hem esmorzat com uns reis a l'hostal, després hem agafat uns taxis (són uns temeraris, pero estem vius, no patiu). De fet! Nosaltres veiem tres carril pero ells en feien quatre!! Durant el trajecte hem après el nom de la típica furgoneta africana Jagan jay en la que resulta que a falta d'espai els senegalesos es penjen al seu darrere, a punt per baixar en qualsevol lloc de l'autopista. Ens han deixat al port, on hem agafat el ferri cap a l'illa Goree. S'ha de dir que ser blanquet a l'Àfrica crida molt l'atenció i no ens han parat d'intentar vendre el que podien. De fet la Mònica ha fet un gran amic tot i que al final no s'ha decidit a comprar-li aquella figura feta a mà (barato barato!!) que si polseres, que si collarets, que si sabates.. Fins i tot prunes!!!!  Hem donat un tomet per l'illa i ens hem banyat a la platjaaa envoltat de barquetes i barcots. Cal dir que també hem fet cultura visitant l'antiga presó dels esclaus, no us penseu que tot es postureig. Una de les altres coses que ens ha fet molta il•lusió, ha estat veure com en Youssou N'Dour (un cantant d'aquí)  grabava un videoclip. A les 18:00h hem agafat el ferri que ens ha tornat a deixar a Dakar i allà hem comprat el sopar i després hem anat a la Plaça de la Independència on ens hem posat a jugar i també hem fet amics (eh Jordi!). Aquí a les 19:30 ja es fa fosc, i hem buscat taxis que ens tornessin a l'hostal. No us podeu arribar a imaginar com la Laia i el Lluís han arribat a regatejar amb tots els idiomes possibles. Ara som a l'hostal, dutxats i sucats d'antimosquits i d'aquí poc anirem a sopar.

Molts petonets a tots!
Informe cacatova 0/17

Dia 1: Hawa

Hola estimats followers!!

Encara que no us ho penseu, avui hem matinat! Ens hem aixecat ben d'hora ben d'hora per emprendre aquest projecte que tant hem somiat durant l'any.

Hem fet escala a Alger i durant les de 5 hores esperant-nos a l'aeroport, ens hem comprat dinar. Lo bo d'això és que un amic senegales que ens anava aconsellant, a mitja tarda ens ha dit que el tením gratis!! No ho podíem desaprofitar i hem tornat a dinar!!

Després de passar les primeres anècdotes, ja som a la capital, Dakar! Durant el viatge estàvem neguitosos  encara que hem dormit com uns infants; parlant de nens, a l'avió hem trobat una nena senegalesa de tres anyets que compartia també el nostre neguit (aaaaah que per cert, si per nosaltres hagués sigut, l'hauríem adoptat) per saber que ens trobaríem a l'arribar. Ens en moríem de ganes de coneixer-ho!! 

Tot just a l'arribar a l'aeropot, ja ens esperava un autèntic bus Senegales per portar-nos cap a l'hostal, on hem comprobat que la bierre també és bona. L'hostal Via Via és un petit oasis farcit de detalls i molt africat, tal com a la pàgina web (ver fotos).

Anem a dormir cansats i molt contents amb el ventilador!!


Informe caca tova: 0/17

COMENCEM !

Els Trucs II de l'Agrupament Mestre Güell Roger de Llúria, en el nostre últim any com a nens, tenim la necessitat de dur a terme un projecte-servei on es manifestin tots els valors que hem anat aprenent al llarg de la nostra etapa escolta. També ens hem adonat, durant aquests anys com a Trucs, que ens agradaria mostrar la nostra cultura a d’altres que ens son desconegudes, comparar-les i aprendre fent servei. Integrar societats que a més a més, conviuen en el nostre país. Descobrir maneres de fer per tal de tenir l’oportunitat d’aprendre i compartir els valors treballats aquests anys creixent dins de l’escoltisme català.

Per tots aquests motius vam començar a buscar opcions per poder realitzar un projecte-servei que satisfés les nostres inquietuds i ens va sorgir la possibilitat de viatjar a Oussouye, al sud de Senegal.

Comença el compte enrera!!! Avui falten exactament 5 dies per començar la nostra experiencia que tant hem estat esperant. Ho tenim tot preparat, farmaciola feta, sort n’hem tingut de la Iolanda i del Josep Maria, MOLTES GRÀCIES!!! També tenim la roba clara preparada, el sabó i la crema solar sense olor i litres de repel·lent de mosquits. Tranquils que els mosquits ens tindran por amb tanta protecció!

Estem molt emocionats i inquiets i inquietes (el Bernat i el Llorenç ja ho estaven), amb moltíssimes ganes i il·lusió.

Continuarem informant…

Truc II