Després d'una nit de despedides ens vam posar a preparar el ja tradicional pa amb chocopain. El que no esperàvem era que després de l'intercanvi de regals que havíem tingut amb el Gabriel la nit anterior, aquest ens sorprendria encara més preparant-nos unes creps amb xocolata delicioses. Aquest home és un sol. Et trobarem molt a faltar Gabri!
Tot seguit ens vam disposar a anar a buscar el bus que ens havia de portar cap a Zinguinchor, però ups!! tot no podia anar tant bé. No en teníem prou amb els de la TMB, que ens vam trobar amb una vaga de taxistes que es decidiria a complicar-nos el matí. Resulta que al final no hi ha mal que per bé no vingui, i entre el pare Théodore i un esquirol vam fer un camí ja conegut a Carabane, primer a Elinkine amb Jaganjay i després amb piragua fins a la illa paradisíaca. Allí teníem marge fins a les 15:00 per agafar el ferri a la seva primera i única parada direcció Dakar. De nou hem vist dofins i de molt aprop!
Després de dinar per segon cop al mateix restaurant (semblava un dejavu) vam pujar tots cap al vaixell que ens portaria cap a Dakar. Ens vam marejar força la veritat. Ja ens ho havien dit que a la tornada el vaixell belluga com un balancí. Sort que a la sala de butaques hi havia unes TV's de metre i mig que projectaven olimpíades 24 hores: ara handball, ara bicis, ara lluites estranyes que no sabem que és.... A més a més, vam tenir la sort de trobar-nos unes noies del país basc que ens van oferir quatre llitets en camarot. Els més apuradets van estar contents de poder dormir estirats.
Després de unes quantes hores de viatge naval per fi vam arribar a Dakar preparats per un dia mooolt llarg.
Informe cacatova: 7/17
Informe restret: 0/17
Informe perfect: 0/17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada