Aperitiu: ens vam despertar amb mal d'ossos després de la nit del lloro. Només sortir del port ja tornàvem a estar en un món completament diferent al que havíem viscut aquests dies a Oussouye. Sóm uns bitllets amb potes i la nostra màxima preocupació és regatejar preus de taxis amunt i avall (més avall que amunt). Un cop vam arribar al via via vam fer un esmorzar de forquilla i ganivet comparat amb els esmorzars anteriors.
Entrant: tic tac tic tac les agulles... El nostre guia que ens havia de portar de visita al llac Rosa, fa tard. Finalment va aparèixer vestit de ciclista de pega i ens va portar amb un Jaganjay cap al llac Rosa. Oooh quina pena! El llac no n'era pas de rosa! El nostre estimat ciclista de pega va oblidar un detallet insignificant: es veu que el llac "ROSA" només és ROSA de novembre a maig. Quina decepció...
Primer plat: com que estàvem molt agobiats per la calor vam decidir que seria millor tenir la panxa plena. Va costar força d'omplir la panxa però. Ens vam assentar al terra en una catifa dins una cabana fosca com una cova i tots ben juntets per fer caliu. Però el caliu de veritat va arribar amb el plat. Els matxots, la Núria i la cinta es van demanar un plat d'arròs amb carn que havia de tenir molt bona pinta però que picava com si et mejessis 10 guindilles a la vegada i molt lentament. Doncs au! A suar! Les altres es van demanar un arrosset ben blanc que tot i ser totalment insípid és podia menjar.
Segon plat: després de tot això el nostre amic ciclista de pega ens va portar a fer una visiteta a les salines del llac. Ens va ensenyar muntanyes de sal on, segons ell, s'hi podia esquiar i tot!
El més graciós eren les explicacions més que rigoroses del nostre amic. Ara ja coneixem com agafen la sal i perquè el llac és rosa. O potser no ho coneixem tant...
Quan vam tornar de les salines ens vam trobar el conductor arreglant els fars de l'autobús i ja no sabíem si podríem tornar. Potser valia més la pena no tornar però perquè l'home no ens volia portar a visitar el port de pescadors i conduïa tant ràpid que els nostres cossos rebotaben els uns contra els altres. Finalment vam poder sobreviure al viatjet i vam arribar a l'hotel amb temps suficient per poder preparar un bon sopar de gala.
Postres: Elegants i eixerits amb els autèntics vestits i camises senegaleses, vam anar al restaurant a celebrar el mític sopar de gala, i casualment l'aniversari de l'Alba. Yupii yaah!! Volíem tenir un sopar tranquil, però ens vam trobar amb un grup de música que ens va tindre ben acompanyats durant el saboreig de hamburgueses i pizzes. Caram com i anaven amb els tam tams.
Després d'un sopar ven mogudet, vam pujar al pis de dalt a ballar i a dansar, però tot va resultar ser un bar de noies fresques.
Informe cacatova: 7/1 7
Informe restret: 0/1 7
Informe perfect: 1/1 7
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada