dimarts, 16 d’agost del 2016

Dia 6: El Bosc Sagrat

Bonjour trucs! Kassoumay? Ens hem despertat i el Gabriel ja estava bullint l'olla d'aigua per esmorzar. Com quasi cada dia, pa amb chocopain!!
Les lleganyes als ulls ens impedien anar ràpid i poc a poc ens adaptem a la vida d'aquí, sin prisa però con pausa (papes i mames, sobretot no ens poseu presses quan tornem, keep calm my fried, THIS IS ÀFRICA!!!!) Mentrestant, la Constanz (scout senegalesa) ja estava cuinant a les 10 del matí. No us penseu mametes que ens hem despertat tard, a les 8 tornava a cantar el gall!

No ens oblidem de tot el que hem après a la vida cauil. Ara que ja estem apossentats ens hem dividit en famílies i hem realitzat els serveis que calien (el grup que ha perdut al triar el servei, ha triumfat!)

Hem continuat cultivant l'hortet que hem creat, i també hem fet una caseta pels porquets! Els matxots han traslladat els garrins. Diem matxots però el Roc feia una carona a cangueli que no se l'ha pogut dissimular. Això sí, durant tot el matí pluja tropical! Ara sí, ara no, ara no, ara sí, sí, ara no, ara un peux, ara no ho sé! En aquest mateix rítme és tal com hem treballat!

En un moment de pluja constant, jocs per parar un tren amb els nens/es del poble que ens anaven apareixent a l'escola. Potes, Ll/D, RiNGs i PiCs prepareu-vos que l'any que ve jugarem i cantarem en francès i Jolà!! No ens esperàvem que fossin tant competitius. Perdíem tota l'estona i ens eliminaven. En saben molt!

Després de menjar un bon plat compartit d'arròs amb peix, hem fet l'esperada visita al rei que escolta molt i parla poc. Això sí, porta un barret vermell de tres pisos.  


Passejadeta pel camp amb postureig Atanàs fins que hem arribat el llac. Un cocodrilo, ai no, ai sí, ai no ho se si ni ha! Al final hem anat a fer una gazela o una cocacola a gust de cadascú a l'ataneu d'Oussouye. Hauríeu d'haver vist la cara de felicitat de la Laura, la Mònica, la Laia i la Carla. Com si no hi haguessin anat mai. 


Corre corre !!! BEEEEHH! (diu una dels centenars de cabres lligades a un pal) ens hem d'afanyar perque quasi quasi ja és fosc i anem a encendre el foc per fer uns bons espaguetis! 

Al final... Hem sopat 5 kg de espaguetis dels quals n'hem menjat 3, mare de deu quina fatarrada. Muy bueno muy bueno deien, això passa per fer-nos aquell dinar, els hem tornat la jugada. We win this time. 

Després hem jugat tots junts al joc de les cadires amb música a càrrec del Bernat, que a falta de guitarra... tamtam! . Quina festa i quantes trampes eren capaços de fer per guanyar als CATALANS....
Esperàvem veure estrelles i estava una mica núvol mentre parlavem ( PATAPUUUUM!!! ) de quines coses ens estaven sorprenent més del dia a dia i la seva manera de ser. De fet, una discussió sorprenent perquè cada un es fixava en coses diferents. (El patapum era un dels molts mangos que cauen de més de 5 metres i ens sorprenen com bombes des del aire).

Informe cacatova: 0/17
Informe perfect: 3/17
Informe restrets: 3/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada