Dia 10: Una part de nosaltres

Després de 3 dies que era festa al poble tocava tornar a la rutina dels primers dies. Pugem bandera, fem un bon dia, pain amb chocopain i de coop... un grup de 15 a 20 nens (de totes les edats) fent una persecució de porcs al pati de la nostra escola. Per nosaltres va ser una gimnàstica matinal, ens va despertar de cop. Eren porcs salvatges i qui l'atrapava, se'l quedava! Imagineu-vos la bogeria que es va crear, tots corrent radere d'ells com si no hi hagués demà, ara per terra, ara caus, ara crides, ara te'n passa un pel costat, ara ens ho mirem de lluny, ara fem nosa, ara el Llorenç corre radere d'un però sense èxit, ara el Roc el toca però li fa una finta. Al final, el nostre amfitrió Gabriel es va quedar el premi gros, tot i això el va agafar el Tamsir (un noi senegalès que es sap tots els noms, que parla molt bé el castellà i que està enamorat de l'Alba Baldrich).

Després d'aquest moment d'activació tornem a treballar a l'hort, aquesta vegada fent planter de fruits de la passió. Primer de tot, vam tallar les arrels de la planta, després vam omplir bossetes de terra i hi vam posar les plantetes a dins. En vam fer un centenar!!

Després dels planters, avemus internet, i vam estar concentrats i reunits per escriure els blog que teniem acumulats, que tant esperaveu i que tant us agraden (guinyo guinyo). Mentrestant, era hipnotitzant mirar com treballaven a la cuina el peix i la carn com autèntintics peixaters i carnicers obrint i netejant... S'ensumava que a la tarda tindríem una feina semblant.

Just després de dinar la pluja va atacar a nivell professional. Portavem dies rient del xifxif pixaner, ara sí, ara no, ara no ho sé; però s'hi va posar en serio i va ser: ara sí, ara també, ara més, ara no paro i ara a dilubiar tot el dia. Sota el porxo de 25m2 i rodejats per pluja ens hi vam passar 3 llargues hores lluïnt les nostres dances i jocs als escouts d'Oussouye que van quedar maravellats amb la nostra canya i recursos. Tots vam arribar a perdre la vergonya i ballar al seu estil africà davant la rotllana de 30.

Durant la segona hora del dilubi, balls i jocs. Una expedició (Edu, Bernat, Oriol i Lluís) van sortir a buscar sopar. Seria pollastre, pollastre que enlloc d'envasat, aquí es compra viu... Imagineu el que va tocar fer? Doncs com les nostres avies, ens vàrem arremangar i sacrificar, escaldar, desplumar, netejar i finalment cuinar els pollastres. Un procés que va generar emocions com exitació, curiositat, cors afligits, fàstig o fins i tot com un mango, spleeeeing!  Al final tantes sensacions van culminar en un sopar que tots vam fer baixar coll avall sense tants sentiments i molta passió i gana!

Un cop sopats, sabeu el que ve, no? Més danses. Si fos per ells, no s'acabarien mai, quina energia tu! Vam fer la figa, hauríeu d'haver vist com reien totes.
Mentre pensàvem que allò no s'acabaria mai, de cop la seva veu es va calmar i el seu ritme va alentir-se. Una melodia tranquilitzant deixava entreveure que aquella era la cançó de bona nit.
Abans de baixar bandera van voler ensenyar-nos la seva pregària. Mentre cantaven, alguns d'ells tancaven els ulls, i al finalitzar-la es van agenollar, fet que ens va impressionar. Allò era important per ells. Nosaltres, amb el seu merescut respecte, vam mantenir el silenci i tot seguit vam baixar bandera mentre alguns d'ells ens acompanyaven tararejant la nostra cançó. (Sumis).

Impacients pel que venia ara, els vam dir adéu, ara només quedàvem nosaltres.
Vam fer un bona nit molt especial i vam deixar una part de nosaltres a Oussouye, a Senegal.

Informe caques toves: 2/17
Informe restret: 0/17
Informe perfect: 1/17